Saltar als continguts principals.

La motivació en les liquidacions i sancions tributàries

01/05/2018

La importància de la motivació en les liquidacions i sancions tributàries

Una de les errades més comunes de qualsevol Administració tributària és la de no motivar correctament les seves liquidacions o expedients sancionadors. I aquest és un punt vital a tenir en compte en el moment de presentar recursos contra aquests procediments, ja que pot ser un element que suposi inclús l’anul·lació de l’acte.

La motivació de les liquidacions tributàries, serà obligatòria quan aquestes no s’ajustin a les dades consignades per l’obligat tributari o a l’aplicació o interpretació de la norma realitzada per aquest darrer, tal i com estableix la Llei General Tributària en el seu article 102. I és que no podem perdre de vista que la motivació és vital per a reconduir la decisió que l’acte administratiu conté cap a una norma del dret que autoritzi la decisió d’emetre la liquidació o l’expedient sancionador en aplicació de dita norma, ja que aquest acte emès per l’Administració modifica el declarat per l’obligat tributari i en conseqüència si no es fonamenta adequadament el contribuent no sabrà amb certesa a que es refereix Hisenda, ni perquè se li exigeix un deute tributari diferent al que ell ha liquidat, provocant una evident indefensió jurídica.

En base a la jurisprudència constitucional podem dir que, al ser un mitjà de control de la causa de l’acte, la motivació estarà subjecta a una sèrie de requisits, en especial la suficiència. Així ho diu el Tribunal Constitucional, entre d’altres a la STC 26/1981, de 17 de juliol, on estableix que la motivació no és tan sols una elemental cortesia, sinó un requisit de l’acte de sacrifici de drets, i ho confirma a la STC 36/1982, de 16 de juny, a l’afirmar que ha de realitzar-se amb l’amplitud necessària per al degut coneixement dels interessats i la posterior defensa dels seus drets. Així mateix s’ha pronunciat també el Tribunal Suprem, entre d’altres en la seva STS 3115/2010, de 24 de maig de 2010, on establia que la motivació havia de constituir un deure legal de l’Administració, que ha d’evitar qualsevol tipus d’indefensió per part de l’administrat, mitjançant una cita concreta dels preceptes aplicables, precisant la forma en que l’Administració quantifica cada element del tribut. I encara més han profunditzat sobre la matèria els Tribunals Econòmic-Administratius, establint per exemple el TEAC en la seva Resolució 07036/2015/00/00, de data 18 de febrer de 2016, els condicionants per a que un acte tributari pugui entendres suficientment motivat:

  •     Ha d’inferir-se, és a dir, ha de ser una conclusió connectada a elements coneguts i derivada d’ells.
  •     Ha de fer-se de forma raonada, és a dir, utilitzant processos deductius o inductius, o inclús les presumpcions, conforme als criteris del raonament humà.
  •     Ha de fer-se raonablement, és a dir, de manera que sigui una inferència sostenible i fonamentada.
  •     Ha de ser suficientment explicada, és a dir, no deixant que cada lector tingui que fabricar-se l’explicació i correlació detallada dels fets i regles jurídiques
  •     Ha de basar-se en el joc conjunt de les circumstàncies concurrents, és a dir, tot lo anterior ha de relacionar els elements de fet amb els elements de la lògica, i per això han de ser mencionats de forma directa, indirecta, expressa o tàcita, tots els que influeixen en el procés, uns i altres, de tal manera que permetin una conclusió.


Per tot l’anterior, no admet el Tribunal com a suficientment motivada una liquidació on s’han emprat fórmules generalitzades o estereotipades, que no aporten cap tipus de dada concreta aplicada a l’estudi del cas concret, ja que aquesta pot ser empleada en qualsevol supòsit per donar per existent un element subjectiu que ha de ser provat i explicat, amb la conseqüent translació de la càrrega de la prova cap a l’obligat tributari, la qual cosa no pot ser admesa en aquest tipus de procediments.

Conseqüències de la falta de motivació en les liquidacions i sancions tributàries


La falta de motivació, com a regla general, es motiu d’anul·labilitat o inclús de nul·litat en casos d’expedients sancionadors. Però cal tenir en compte, que la situació pot canviar molt si el contribuent ho al·lega davant la pròpia Administració o ja davant un Tribunal:

  •     Si ho al·leguem davant la pròpia Administració, ja sigui en tràmit d’al·legacions abans de dictar la liquidació definitiva o l’expedient sancionador o mitjançant un recurs de reposició, el més probable és que es procedeixi a esmenar-ho i per tant el procediment segueixi endavant perdent el contribuent aquesta argumentació.
  •     Si ho al·leguem ja davant un Tribunal com pot ser l’Econòmic-Administratiu o en fase contenciosa i el Tribunal competent estima que l’acte administratiu està viciat de falta de motivació, per elementals exigències d’economia processal i tutela judicial efectiva hauran de declarar la invalidesa de l’acte i retrotraure les actuacions de nou a la fase de dictar la liquidació per part de l’Administració, de manera que ho pugui fer de manera motivada.

Així doncs, és molt important determinar si hi ha vici de falta de motivació en els actes tributaris que volem recórrer i, en cas afirmatiu, establir quina estratègia es vol seguir i davant quin organisme.

 

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona © Copyright 2015. Reservats tots els drets.
  • Tecnologies
  • Disseny Pàgines Web Tarragona

Avís cookies

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recollir informació estadística. Si contínua navegant considerem que accepta la seva utilització. Més informació aquí..