Saltar als continguts principals.

Sobre l’article UNE 19601 de compliance penal

14/02/2018

Ja fa uns mesos que es va publicar la norma UNE 19601 sobre sistemes de gestió de compliment penal.

Amb aquest motiu la secció de compliance en va organitzar una jornada, el dia 7 de juliol, on es van desgranar els punts clau de la norma de qualitat en un àmbit, tot sigui dit, molt nou, però de necessari desenvolupament. Recordem que la reforma del codi penal que introdueix la responsabilitat penal de la persona jurídica és del 2010 però realment, no fou fins al juliol del 2015, amb la nova reforma i la introducció en l'article 31 bis CP de l'exoneració de responsabilitat mitjançant el compliance, en que aquesta institució comença de despertar interès en el sector empresarial privat.

Però fins llavors. el desenvolupament de la institució ha sigut molt limitat, tant per la pròpia brevetat de l'art. 31 bis del Codi Penal, com per els pocs pronunciaments que surten dels nostres jutjats i tribunals, a causa de la doble conjuntura de la novetat de la institució i el col·lapse dels òrgans jurisdiccionals.

Així les coses, la norma UNE és una especificació tècnica d'aplicació repetitiva i per tant la seva vigència no és obligatòria, però es postula com un referent per aquells que ens dediquem al compliment penal. Una norma que ajudarà a donar contingut i uniformitzar els models de gestió de compliance i que a més és certificable.

El creixement excessiu del sector del compliment normatiu a falta de regulació específica, ha propiciat que, en molt poc temps, s'hagi pervertit atraient a tot tipus de professionals, davant la inexistència de requisits o estatut jurídic que regulen l'accés a una professió de risc i gran responsabilitat i per la qual es requereix una dilatada experiència en àmbit penal, mercantil i fiscal. Un nou un nínxol de mercat per explorar atrau a tot tipus de professionals, que moltes vegades es limiten a fer un models de formulari que no tindrà cap virtualitat jurídica en el cas de tenir que mitigar o exonerar la responsabilitat de la persona jurídica davant els tribunals.

Amb la publicació de la UNE 19601, però s'aconsegueix l'estandarització d'aquells models que vulguin obtenir el certificat de qualitat.  Qui segueixi els requisits de la UNE, veurà que puja el llistó a un nivell òptim per garantir que un benefici tan gran per a la persona jurídica, com és l'exoneració de responsabilitat, es troba degudament justificat amb un sistema de gestió i control del risc adequat i amb garanties.

La norma UNE dóna especial importància, com ja ha dit repetides vegades el nostre Tribunal Suprem sobre la necessitat que quan implementem un model de compliment, l'organització adopti també la cultura del compliment. Una cultura que ha d'arribar des de la implicació del propi òrgan de govern de l'organització, i fins i tot dels socis o accionistes cap a tots els membres de la mateixa.

Hi la però alguns temes clau i que poden ser la porta d'entrada al sector de molts companys advocats com és l'òrgan de vigilància i control del compliment normatiu de la organització en forma de compliance officer. Potser, aquest és també el requisit de l'article 31 bis que més preocupa a les empreses per la obligatorietat i la fiscalització que això els pot suposar.

La persona jurídica que vulgui tenir un bon sistema de gestió de compliment ha de dotar-se d'un òrgan de control en matèria de compliment. Aquest ha de ser independent, amb mitjans humans, econòmics i materials,  i per això la norma UNE, fa una menció especial a la necessitat de solvència contrastada dels professionals que es dediquen al compliment de les habilitats de comunicació, capacitat i prestigi, ja que deu exercir una funció de lideratge en la implementació d'aquesta cultura de compliment potenciant un estatus, autoritat i independència que els permeti accedir directament a l'òrgan d'administració i sol·licitar i rebre la col·laboració plena de tots els òrgans de l'organització.

En aquest sentit, garantir l'honestedat i l'alineació amb la política de compliment dels futurs nous empleats és una de les novetats de la UNE i s'ha d'introduir en el procés de selecció. En matèria de personal també s'ha de treballar per implantar una política d'incentius pel compliment dintre de les organitzacions, que potencií la conscienciació amb aquesta cultura del compliment.

Respecte dels requisits de l'article 31 bis, la UNE fa especial menció al sistema d'informes i canal de comunicació de l'art. 31 bis 5.4º CP. Doncs cal tenir en compte que sabem si un sistema de gestió de compliment funciona, si realment el canal de denúncies és efectiu i serveix per detectar de forma precoç qualsevol irregularitat.

Es troba a faltar, per altra banda, un estudi detallat del sistema sancionador i de com aquest ha de funcionar, especialment en relació al sistema sancionador laboral que imperativament s'aplica a tots aquells que tenen una relació de tipus laboral amb l'organització. Les referències respecte a això a la UNE són minses i tampoc s'han tractat suficientment per la Fiscalia o el Tribunal Suprem, cosa que deixa oberta a interpretació la forma de dur a terme d'aquest requisit, que per altra part és crucial i obligatori ex article 31 bis CP.

La UNE tracta també matèries en el sistema de gestió que no estan previstes al codi penal com la necessitat de l'existència d'una formació continuada en compliment normatiu. En aquest sentit, l'art. 31 Bis no determina la seva importància per a la validesa del model, però segons la UNE és necessària la implementació d'un ampli programa de formació en compliment que ha d'arribar a tota l'organització. Si realment volem que la cultura del compliment arribi a tota l'organització i es comprengui el perquè de la necessitat de compliment, la formació  en els riscos de l'organització i aquells associats a cada un dels llocs de treball, és essencial i no es pot desvincular de cap model. Sense formació, no hi ha cultura de compliment, ni sistema de gestió de compliment que valgui, ja que si les persones que formen l'organització han de saber com i perquè han d'actuar en compliment. Si no és així, el més normal és que siguin reticents a canviar la forma de treballar de tota la vida.

Però l'aspecte fonamental i que farà que cada cop sigui més necessari tenir un model de compliment normatiu és que els proveïdors, que seran requerits per la pròpia organització per obtenir i acreditar el seu propi model. Aixòés un element essencial per fer arribar la cultura del compliment a tot el teixit empresarial, ja que si bé, en aquest moment, els sistemes de gestió de compliment són potestatius, amb la implementació dels models basats en la UNE, les empreses que no tinguin un model, veuran minvades les seves expectatives de generar negoci amb aquelles que sí l'han implementat. Això, sens dubte, ara sí, farà que s'estengui la necessitat d'alinear-se amb la cultura del compliment per part, no només aquelles organitzacions que pretenen contractar amb l'administració, en atenció a allò que disposa la directiva 2014/24/UE, sinó totes aquelles que vulguin tenir totes les opcions obertes al mercat i no perdre la seva quota, ja que no tenir un model ha d'avaluar-se com un risc de l'organització no pugui o vulgui adoptar un model de gestió, la qual cosa, en definitiva desembocarà, en el temps, en la impossibilitat de contractar amb ella.

Ara només cal veure si els tribunals valoren l'obtenció de la certificació de la norma UNE 19601 als efectes de l'article 31 bis CP, essent que de moment la norma ens serveix de guia per a aquells que ens dediquem al compliment normatiu. Una norma molt esperada per assentar les bases de qualitat d'un sistema de gestió de compliment, que va molt més enllà de dossiers amb recomanacions que es guarden en un calaix. Perquè en el que sí han coincidit tots els operadors jurídics, juntament amb la UNE, és que el compliment, a més dels requisits de l'article 31 bis CP, ha d'impregnar l'organització, ser part de la seva essència, de la seva política, formar, en definitiva, part de la seva ADN, passar a ser un model de referència de qualitat per a les organitzacions, que no només és útil per evitar sancions administratives i penals, sinó també per demostrar de manera clara i contundent l'honradesa i responsabilitat social d'aquelles organitzacions que creen de veritat en els beneficis de la cultura del compliment per, entre tots, construir una societat millor.

Haidé Costa, presidenta de la secció de Compliance de l'Il.lustre Col.legi d'advocats de Tarragona, Professora URV, experta en compliment normatiu i socia fundadora de Judilex.

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona © Copyright 2015. Reservats tots els drets.
  • Tecnologies
  • Disseny Pàgines Web Tarragona

Avís cookies

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recollir informació estadística. Si contínua navegant considerem que accepta la seva utilització. Més informació aquí..