Saltar als continguts principals.

Assegurança de vida de prima única contractada a propòsit del préstec hipotecari

08/11/2017

 



Antonio Arenas Castillo
Secció de Dret Civil


 

CAS PRÀCTIC

Supòsit de fet:

Consumidor que a propòsit de la compra d'un immoble ha de sol·licitar un crèdit amb garantia hipotecària, i aprofitant tal circumstància l'entitat bancària suggereix o condiciona al fet que el client contracti una assegurança de vida amb prima única.

Desenvolupament

Una prima única vindria a ser el pagament d'una sola vegada i de forma anticipada de la totalitat del preu de l'assegurança de vida, la qual cosa equival al fet que per a una hipoteca estàndard de 150.000 euros a 30 anys, la prima a pagar podria estar entorn d'una mitjana d'uns 11.000 euros, depenent de factors del tipus edat, professió, etc.

Atès que aquest import de prima ha de ser pagada el mateix dia de la signatura, i que en aquest supòsit serà de forma simultània a la signatura de l'escriptura de préstec hipotecari, això implicarà normalment que l'entitat bancària es va a oferir a finançar aquesta prima, o sigui, que s'augmentarà el capital del préstec amb garantia hipotecària amb l'import addicional al fet que ascendeixi la prima (en el nostre exemple uns 11.000€ addicionals). Per tant, a ningú se li escapa que el cost de finançar aquesta prima única d'11.000€ incorporada al capital del préstec és quantitativament molt rellevant a llarg termini (bàsicament més interessos a pagar en tota la llarga vida del préstec, més impost d'Actes Jurídics Documentats, …),  si bé a curt termini amb prou feines suposarà un lleuger increment en la quota mensual del préstec.

El consumidor la majoria de les vegades es trobarà davant la tesitura que si no accepta contractar l'assegurança de vida amb prima única, no li “concedeixen” el préstec hipotecari.

Opcions del consumidor

Moltes vegades el consumidor no vol contractar aquesta assegurança de vida, però sí vol que li concedeixin el préstec. En tal tesitura el consumidor ha de saber que pot fer ús del previst en l'Artículo 83 a) de la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de Contracte d’Assegurances:

1. El tomador del seguro en un contrato de seguro individual de duración superior a seis meses que haya estipulado el contrato sobre la vida propia o la de un tercero tendrá la facultad unilateral de resolver el contrato sin indicación de los motivos y sin penalización alguna dentro del plazo de 30 días siguientes a la fecha en la que el asegurador le entregue la póliza o documento de cobertura provisional.

2. La facultad unilateral de resolución del contrato deberá ejercitarse por el tomador mediante comunicación dirigida al asegurador a través de un soporte duradero, disponible y accesible para éste y que permita dejar constancia de la notificación. La referida comunicación deberá expedirse por el tomador del seguro antes de que venza el plazo indicado en el apartado anterior.

3. A partir de la fecha en que se expida la comunicación a que se refiere el apartado anterior cesará la cobertura del riesgo por parte del asegurador y el tomador del seguro tendrá derecho a la devolución de la prima que hubiera pagado, salvo la parte correspondiente al período de tiempo en que el contrato hubiera tenido vigencia. El asegurador dispondrá para ello de un plazo de 30 días a contar desde el día que reciba la comunicación de rescisión.

 

O sigui, el prestatari té dret dins del termini de 30 dies des de la signatura a sol·licitar  la resolució unilateral del contracte de l’assegurança contractada.  L'habitual serà remetre un burofax exercitant aquest dret a l'asseguradora (també es recomana enviar burofax a l'entitat bancària prestadora que va comercialitzar aquesta assegurança).  En el termini de 30 dies des de la recepció d'aquesta comuniciació de resolució del contracte l'asseguradora reintegrarà al consumidor en el seu compte l'import de la prima única pagada i no consumida (en el nostre exemple la pràctica totalitat  dels 11.000€), quantia que el consumidor podrà destinar a realitzar una amortització parcial del capital pendent de pagament del préstec hipotecari, o bé destinar-ho a altres usos si li convingués. És la forma en la qual el consumidor pot obtenir el que pretenia, o sigui, que li concedissin el préstec hipotecari, sense necessitat de tenir contractada una assegurança de vida.

Normalment aquest dret consta sempre en les clàusules de l’assegurança que s'està contractant, clàusules que en la pràctica el consumidor mai llegeix, i del que tampoc sol ser informat per l'entitat bancària que comercialitza l’assegurança. 
De vegades certs contractes d’assegurança d'aquest tipus (els menys)  inclouen una renúncia expressa a aquest dret unilateral que confereix la Llei de Contracte d’Assegurança: no cal dir que aquesta “renúncia” difícilment compliria els requisits de transparència necessaris perquè pogués ser considerada vàlida. 

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona © Copyright 2015. Reservats tots els drets.
  • Tecnologies
  • Disseny Pàgines Web Tarragona

Avís cookies

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recollir informació estadística. Si contínua navegant considerem que accepta la seva utilització. Més informació aquí..